Rolaire

Sentint la reconfortant pressió del ganivet guardat en el teu cinturó, prens alè i et llances cap a endarrere. L'home que et subjecta es trontolla i caieu d'esquena al sòl. Aprofites l'instant de desconcert per a clavar el colze en el seu ventre i deixar-li sense respiració.

T'apresses a aixecar-te i propinar una puntada a un altre dels teus adversaris, que es disposava a atacar. Ho copeges en ple genoll i el ferit, rugint de dolor, s'allunya amb dificultat de l'estada.

Treus el teu ganivet i t'enfrontes al tercer home. El teu rival llança nervioses mirades als seus dos amics. Un està retorçant-se de dolor en el sòl i l'altre subjectant-se el genoll amb ambdues mans. Després, amb ulls espessos, observa la lluenta fulla de la teva arma i retrocedeix amb les mans aixecades.

- Fos tots d'aquí! - ordena el propietari tornant del celler amb una antiga ampolla en la mà - . Espero hostes importants i no vull baralles en la meva casa.

Un després d'un altre els homes abandonen el lloc arrossegant-se, maleint i lamentant-se.

Sospires profund i tornes a la taula.

- Bé fet, Gregor! - et felicita Eric - . Començo a pensar que el pare Justino ha encertat al triar-te per a acompanyar-nos en la missió. T'uniràs a nosaltres, amic?

- No sé gens d'aquest projecte, ni tampoc de vosaltres - respons amb la cautela apresa dels gitanos - . Què és el que busqueu?

- També tu buscaràs alguna cosa, volgut noi - declara el pare Justino amb veu càlida - ; alguna cosa que has intentat trobar al llarg de tota la teva vida. Et buscaràs a tu mateix!

"Sacerdots! - penses amb disgust - . Mai et donen una contestació directa quan poden valer-se d'un joc de paraules." El teu sentit pràctic t'indueix a partir de seguida, abans de ficar-te en complicacions més serioses. Però l'aventurer que hi ha en tu t'insta a esperar una mica i esbrinar alguns detalls sobre la misteriosa missió. A quina part de tu mateix vas a escoltar?

1.- Decideixes quedar-te.

2.- Optes per abandonar.

elmestre @ 16:58
La Tafanera | Remoume | del.icio.us