Rolaire

En aquest relat ets Gregor, un noi orfe que ha viscut entre els gitanos des dels tres anys. Encara que sempre han estat amables amb tu, ara que t'apropes a la maduresa t'exigeixen que et guanyis el sustento... exercint de lladre. La història arrenca en el moment en què et trobes davant les portes d'una ciutat aclaparada per una misteriosa maledicció, i t'enfrontes a un dilema.

Obeeixes amb disgust, forçat per Hugo, que no cessa de sacsar-te perquè no et detinguis.

- Segueix caminant, noi - t'ordena Hugo donant-te una brusca empenta amb la mà - . Obriran les portes dintre d'uns minuts. Quan els camperols comencin a avançar, confon-te amb la multitud i obre't pas fins a l'interior.

- No creo que mereixi la pena l'esforç - murmures, tractant de guanyar temps.

- En això tens raó - respon el gitano acariciant-se la barba - . Aquest poble és un lloc maleït. Em temo que els nostres guanys seran escasses.

Mentre parla, Hugo extreu del seu cinturó un brillant objecte de cristall i ho frega tres vegades amb ambdues mans. Acte seguit ho guarda en la seva butxaca i afegeix:

- Menys mal que tinc el meu cristall de la sort, del contrari no m'atreviria a posar els peus en aquest lloc posseït. - S'encongeix de muscles i conclou - : De totes maneres, vivim temps difícils. Potser s'estigui propagant la maledicció, com afirma la vella; però hem de menjar. Ens separarem aquí, busca'm una vegada hagis travessat les portes.

Observes amb disgust a Hugo mentre s'introdueix, a empentes, entre la multitud de camperols que esperen davant les portes el moment de visitar el mercat. Com estàs acostumat als paranys del seu ofici, t'adones de les seves intencions quan fingeix ensopegar amb un venedor ambulant, es disculpa i s'allunya a tota pressa. En efecte, veus que emboteix en l'interior de la seva camisa la borsa del confisco.

Sentint repugnància, t'apropes a la munió i et poses contra el mur amb la mirada fixa en les teves botes.

Al passar al costat de tu, els camperols es mostren desconfiats. No pots retreure-s'ho. Vesteixes una cridanera camisa de seda amb les mànigues molt llargues i amples, cenyeix la teva talli un ample cinturó i els teus alegres pantalons de ratlles desapareixen sota les teves rases botes de pell: un abillament adequat per al campament gitano on vius, però fora de lloc entre els bruts camperols d'aquesta apartada població.

Saps que Hugo espera de tu un bo botí, fruit del treball del matí, quan us trobeu en l'interior de la ciutat. Muntarà en còlera si et presentes amb les mans buides. T'acaricies amb pesar la barbeta, sentint ja la descarrega del seu puny rematat per gruixuts anells d'or. Et farà mossegar la pols si no li duus alguna cosa.

Encara que els gitanos que t'han criat t'han tractat sempre bé, no tindran la menor paciència amb tu si, a la teva edat, no contribueixes a la manutenció de la seva quadrilla nòmada.

- Té dots de lladre - vas escoltar murmurar a Hugo fa pocs dies, quan parlava amb la vella - . És ràpid i àgil de moviments, i posseeix unes mans fines i destres.

Però la mera idea de robar et produeix malestar. L'anciana comprèn que no són aquestes les teves inclinacions.

- Recorda - va respondre a Hugo - que no és un autèntic gitano. La seva mare, en pau descansi, pertanyia a una família d'alta noblesa.

- No em vinguis amb ximpleries! Pot guanyar-se el pa com tots nosaltres! - va protestar ell.

- Deixa que llegeixi les cartes de la remena. Té un talent especial per a la màgia - va suplicar la vella.

- Un talent femení! - va rugir Hugo - . Ha de guanyar-se el sustento com un home!

D'aviat sona una banya. Les portes s'obren i la munió es llança cap a l'interior de la ciutat.

A la fi, la munió et duu fins a la plaça del mercat. Mires al teu al voltant preguntant-te què vas a fer. Mentre ho penses, una mà t'agarra per la camisa i llença de tu fins a un fosc i brut carreró.

- Què has aconseguit? - pregunta Hugo contemplant-te amb els seus ulls hostils.

Vacil·les. La mà del teu enemic es tanca. És realment un poderós puny.

- Aquesta vegada la vella no està prop per a impedir que et doni la pallissa que mereixes.

Empasses saliva. Potser puguis improvisar una història per a lliurar-te del brutal càstig; clar que també et queda l'alternativa de ser sincer amb Hugo i dir-li què opines dels lladres.

1.-Decideixes tractar d'inventar una història per a evitar que Hugo et pegui.

2.-Prefereixes enfrontar-te al gitano i dir-li la veritat.

El foc començà unes dues hores abans de l'amanèixer. Un dels estables va començar a cremar-se i les cabres fugiren, despertant la població amb el so dels seus esquellots. Les dones i els xiquets abandonaren les cases i anaren a refugiar-se al pont. No s'atrevien a anar massa lluny per si apareixia el gegant. Els homes es dirigiren al pou, esperant trobar els poals necessaris per combatre el foc, però no hi eren.

L'incendi continuava estenent-se sense que ningú poguera fer res. De sobte, un dels xiquets cridà assenyalant el riu: hi havia algú creuant-lo. "El gegant, el gegant!" advertiren, i alguns homes intentaren atacar-lo. El monstre, de més de dos metres d'alçada, anava tirant d'una carreta... una carreta plena de poals. Sorpresos, els habitants d'Otsav es quedaren paralitzats, sense saber què fer. El gegant plenà dos poals i anà corrent cap al foc.

Després d'uns moments de confusió, els homes començaren a ajudar el gegant. Organitzaren una cadena humana des del riu a les cases en perill, i després de tres hores d'esforç venceren les flames. Donaren les gràcies al gegant, que marxà en direcció al bosc sense dir una paraula. Dos dies després, un grup de tremolosos camperols seguiren eixa mateixa direcció, amb la missió de convidar el gegant a un sopar de benvinguda.

Ningú va trobar mai els cossos dels tres aventurers forasters.

- Voleu la meua ajuda, eh? En eixe cas acompanyeu-me.

Entreu amb Heiro a la carreta. A l'interior no hi ha massa espai i fa calor, però no veieu ni rastre de tots els aparells mecànics que haurien de fer-la funcionar. Les parets són plenes d'estanteries amb pots de conserves. Heiro fa que us senteu en unes cadiretes, i agafa una caixeta metàlica. L'obri i us dóna a cadascú una galeta. En menjar-la, s'encen un llum als vostres caps: "Jo he menjat abans una galeta com aquesta...".

- Així és - interromp Heiro els vostres pensaments - . Les galetes són com les que vau menjar a la cova de Maurel·lau. No, no feu eixa cara, tot té una explicació. Sóc Heiro, el venedor ambulant, però també sóc Maurel·lau, l'habitant del bosc, i sí, també sóc el gegant. El meu vertader nom és Meirol·lau, i pertany a la raça irda, la dels gegants canviaformes. Vaig abandonar el meu poble per conèixer com viuen els humans, i em vaig instalar al bosc. He pres les formes d'Heiro i de Maurel·lau per tal de contactar amb els habitants d'Otsav, que no m'acceptarien en la meua forma natural, i he utilitzat els meus poders (entre els que hi ha el de llegir les ments) per sobreviure. Malauradament, donant un passeig en la meua forma de gegant algú em va veure, i he passat por. Vaig estar a punt d'abandonar Otsav i anar a algun altre lloc, però en assabentar-me de la vostra vinguda vaig decidir quedar-me. Necessite la vostra ajuda.

- La nostra ajuda?

- Així és. Estic cansat d'amagar-me. Vull que els habitants del poble m'accepten tal com sóc, i només vosaltres podeu ajudar-me, perquè ja coneixeu la meua vertadera naturalesa. L'objectiu és que tots sàpiguen què sóc i, amb el temps, puguen apreciar-me com un membre més de la seua societat. Com ho faríeu, això?

Espere les vostres suggerències al pobre Meirol·lau!

Torneu a Otsav i deixeu córrer els dies esperant que Heiro torne, puntual com cada divendres. Durant eixos dies no feu gran cosa: passejar a la vora del riu, gaudir d'una dieta basada en la verdura, i (imagine) donar-li moltes voltes a l'assumpte del gegant.

Us han advertit que Heiro sol arribar a mig matí, de manera que esteu al pont, veient l'aigua córrer, quan arriba el venedor ambulant tirant de la seua estranya carreta. Somriu en reconèixer-vos, i apaga el motor abans d'anar a saludar-vos.

- Vaja! Si són Massi i Verak! On està Nilay? És igual, no deu anar molt lluny. Com va tot per ací? Heu resolt ja l'assumpte del gegant?

1.-Sí, ho tenim tot resolt però no pensem dir-te res.

2.-Sí, hem descobert que no hi ha cap gegant, i que tot era un invent dels vellets de la plaça del poble.

3.-No, no ho tenim res clar, i voldríem que ens ajudares.

4.-No, però hem descobert moltes coses, i volem parlar amb tu (en eixe cas, de què voleu parlar amb ell?).

Espere la vostra resposta!

Maurel·lau reflexiona uns moments sobre el que heu dit i acaba la seua taça abans de continuar parlant. Sembla més seriós que abans, i als seus ulls podeu veure com mesura cada paraula abans de pronunciar-la.

- Verak, tens raó quan dius que la criatura del bosc és inofensiva. És amistosa, això no heu de dubtar-ho, però potser encara no s'atreveix a comunicar-se amb la gent del poble, o amb vosaltres. Quan se senta més segura, estic convençut que us ho farà saber. Quant a tu, Massi, fas bé assenyalant Heiro com una de les claus que pot aclarir aquest misteri: el venedor ambulant és rebutjat perquè és diferent. La gent d'Otsav no el coneix i no sembla disposada a donar-li una oportunitat. Vosaltres, en canvi, heu parlat amb ell sense prejudicis, i crec que ell us estarà molt agraït. Ara, ho sent, però he de demanar-vos que marxeu. Tinc uns assumptes a resoldre, i estaré molt ocupat durant uns dies. Gràcies per la vostra visita. Ens tornarem a veure.

Tan amable, ferm i convincent com sempre, Maurel·lau us acompanya al riu i torna a la seua cova.

Ara teniu les següents opcions:

1.-Tornar al poble i continuar investigant alguna de les pistes que teniu. En eixe cas, què voleu fer?

2.-Tornar al poble i aguardar uns dies fins que torne Heiro, per tal de parlar amb ell.

3.-Quedar-vos al bosc i espiar els moviments de Maurel·lau.

4.-Renunciar a tot i tornar a casa.

Quina escolliu?

Acompanyeu Maurel·lau uns metres per l'interior del bosc, allunyant-vos del riu. Travesseu el que sembla un jardí o un hort que es confon amb la vegetació natural. El terreny va fent-se més escarpat fins que, de sobte, Maurel·lau es fica darrere d'uns arbustes: "Benvinguts a ma casa!", diu. Aneu darrere d'ell i entreu en una cova senzilla però còmodament moblada: hi veieu una taula amb unes cadires, alguns armaris plens de pots de conserves i, al fons, un llit.

Maurel·lau prepara té i us servix unes galetes: pel que veieu, sembla que és autosuficient. El seu hort produix tot tipus de fruïtes i verdures (a més de plantes per a les infusions), i elx peixos del riu completen la seua dieta. Maurel·lau és un gran conversador, intel·ligent i molt persuasiu: parleu durant hores, però el vostre amfitrió no us deixa parlar de l'assumpte que us ha portat a Otsav. Preferix, en canvi, preguntar-vos coses del vostre lloc d'origen. Sembla saber en tot moment quina és la pregunta més adequada.

Finalment, quan ja sembla satisfet amb tot el que sap de vosaltres, us fa la pregunta que estàveu esperant: "Com va la vostra investigació sobre el gegant? Quina informació teniu? De quines pistes disposeu per a resoldre l'assumpte?".

Ara espere les vostres teories sobre el gegant d'Otsav. Sorpreneu-me!

- Volem parlar del gegant.

- Ah, vosaltres també? Fa unes setmanes van venir els del poble. No existix cap perill, feu-me cas - diu Maurel·lau baixant de la roca - . El dia que hi haja cap criatura perillosa al bosc, seré el primer en assabentar-me. Us diré el mateix que vaig dir als habitants d'Otsav: intenteu comunicar-vos amb la criatura... Canviant de tema, voleu prendre un té amb mi? Visc ací al costat, i podrem parlar de moltes coses. Segur que teniu històries interessantíssimes que contar - continua Maurel·lau, somrient amb la seua dentadura perfecta i els seus enormes ulls blaus.

1.-Serà un plaer acceptar la teua invitació.

2.-Preferim parlar al bosc, a què et dediques?

3.-Preferim parlar al bosc, què pots dir-nos de la gent d'Otsav?

4.-Preferim parlar al bosc, què saps d'Heiro?

5.-No, gràcies, hem de tornar al poble.

6.-Rendix-te si no vols passar-ho mal, gegant horrible!

Quina opció escolliu?

Seguiu el riu durant hores. El matí ha anat avançant, i fa una calor considerable. El corrent d'aigua gira sobre sí mateix una i altra volta, de manera que sembla que no avanceu massa. Quan esteu a punt d'abandonar, veieu algú sentat en una gran pedra vora el riu.

Us apropeu i descobriu que es tracta d'un pescador: un home alt i fort, de pell negra i cabells arrissats, que somriu mentre subjecta la seua canya. En veure-vos, us saluda i fa un gest convidant-vos a anar amb ell.

- Hola! - crida des de dalt de la roca - Sóc Maurel·lau. En què puc ajudar-vos, forasters?

1.-Tenim fam, calor i sed, dona'ns de menjar i beure.

2.-A què et dediques?

3.-Volem parlar del gegant.

4.-Què pots dir-nos de la gent d'Otsav?

5.-Què pots dir-nos d'Heiro?

6.-Rendix-te si no vols passar-ho mal, gegant horrible!

Quina opció escolliu?

Seguint la direcció que portaven les pejades del gegant, arribeu al primer dels ponts que vau creuar quan vau arribar a Otsav el dia anterior (us en recordeu?). Ahí tornen a aparèixer les marques: s'allunyen del camí principal i creuen el riu a unes desenes de metres del pont, com si el gegant no volguera utilitzar-lo. A l'altre costat del corrent d'aigua, novament les pejades es perden en el bosc.

Ara teniu les següents opcions:

1.-Seguir la direcció que suggerixen les marques, encara en paral·lel al riu cap a l'interior del bosc.

2.-Tornar per on heu vingut, cap a les primeres pejades més properes al poble.

3.-Tornar per on heu vingut i anar al poble a parlar amb els seus habitants.

4.-Amagar-vos i esperar que passe el gegant.

5.-Explorar els voltants de la zona del segon pont.

Quina escolliu?

L'endemà us desperteu després d'una bona nit de descans. Seguiu les indicacions i, desfent una mica el camí que vau fer el dia anterior, arribeu on estan les pejades del gegant: no massa lluny d'Otsav, al costat del riu, on acaben els camps i comença el bosc.

Ahí estan les pejades: d'un tamany considerable, major fins i tot que el dels peus de Verak. N'hi ha moltes, en les dues direccions: cap al poble i cap als arbres. Comencen a l'extrem del bosc, des d'on es poden veure les cases, i continuen unes desenes de metres fins que es perden entre la malesa, sempre en paral·lel al riu.

Bé, ara teniu diverses opcions.

1.-Podeu seguir la direcció que porten les pejades al costat del riu, per veure si trobeu alguna cosa.

2.-Podeu amagar-vos entre els arbres i aguardar a veure si apareix el gegant. Açò pot ser qüestió de moltes, moltes hores (fa unes setmanes que el gegant no dóna senyals de vida).

3.-Podeu explorar els voltants de la zona on estan les pejades, per veure si trobeu alguna cosa interessant.

4.-Podeu tornar al poble i preguntar alguna cosa als seus habitants. En eixe cas, què voleu saber?

Espere la vostra resposta.