Rolaire

El foc començà unes dues hores abans de l'amanèixer. Un dels estables va començar a cremar-se i les cabres fugiren, despertant la població amb el so dels seus esquellots. Les dones i els xiquets abandonaren les cases i anaren a refugiar-se al pont. No s'atrevien a anar massa lluny per si apareixia el gegant. Els homes es dirigiren al pou, esperant trobar els poals necessaris per combatre el foc, però no hi eren.

L'incendi continuava estenent-se sense que ningú poguera fer res. De sobte, un dels xiquets cridà assenyalant el riu: hi havia algú creuant-lo. "El gegant, el gegant!" advertiren, i alguns homes intentaren atacar-lo. El monstre, de més de dos metres d'alçada, anava tirant d'una carreta... una carreta plena de poals. Sorpresos, els habitants d'Otsav es quedaren paralitzats, sense saber què fer. El gegant plenà dos poals i anà corrent cap al foc.

Després d'uns moments de confusió, els homes començaren a ajudar el gegant. Organitzaren una cadena humana des del riu a les cases en perill, i després de tres hores d'esforç venceren les flames. Donaren les gràcies al gegant, que marxà en direcció al bosc sense dir una paraula. Dos dies després, un grup de tremolosos camperols seguiren eixa mateixa direcció, amb la missió de convidar el gegant a un sopar de benvinguda.

Ningú va trobar mai els cossos dels tres aventurers forasters.

- Voleu la meua ajuda, eh? En eixe cas acompanyeu-me.

Entreu amb Heiro a la carreta. A l'interior no hi ha massa espai i fa calor, però no veieu ni rastre de tots els aparells mecànics que haurien de fer-la funcionar. Les parets són plenes d'estanteries amb pots de conserves. Heiro fa que us senteu en unes cadiretes, i agafa una caixeta metàlica. L'obri i us dóna a cadascú una galeta. En menjar-la, s'encen un llum als vostres caps: "Jo he menjat abans una galeta com aquesta...".

- Així és - interromp Heiro els vostres pensaments - . Les galetes són com les que vau menjar a la cova de Maurel·lau. No, no feu eixa cara, tot té una explicació. Sóc Heiro, el venedor ambulant, però també sóc Maurel·lau, l'habitant del bosc, i sí, també sóc el gegant. El meu vertader nom és Meirol·lau, i pertany a la raça irda, la dels gegants canviaformes. Vaig abandonar el meu poble per conèixer com viuen els humans, i em vaig instalar al bosc. He pres les formes d'Heiro i de Maurel·lau per tal de contactar amb els habitants d'Otsav, que no m'acceptarien en la meua forma natural, i he utilitzat els meus poders (entre els que hi ha el de llegir les ments) per sobreviure. Malauradament, donant un passeig en la meua forma de gegant algú em va veure, i he passat por. Vaig estar a punt d'abandonar Otsav i anar a algun altre lloc, però en assabentar-me de la vostra vinguda vaig decidir quedar-me. Necessite la vostra ajuda.

- La nostra ajuda?

- Així és. Estic cansat d'amagar-me. Vull que els habitants del poble m'accepten tal com sóc, i només vosaltres podeu ajudar-me, perquè ja coneixeu la meua vertadera naturalesa. L'objectiu és que tots sàpiguen què sóc i, amb el temps, puguen apreciar-me com un membre més de la seua societat. Com ho faríeu, això?

Espere les vostres suggerències al pobre Meirol·lau!

Torneu a Otsav i deixeu córrer els dies esperant que Heiro torne, puntual com cada divendres. Durant eixos dies no feu gran cosa: passejar a la vora del riu, gaudir d'una dieta basada en la verdura, i (imagine) donar-li moltes voltes a l'assumpte del gegant.

Us han advertit que Heiro sol arribar a mig matí, de manera que esteu al pont, veient l'aigua córrer, quan arriba el venedor ambulant tirant de la seua estranya carreta. Somriu en reconèixer-vos, i apaga el motor abans d'anar a saludar-vos.

- Vaja! Si són Massi i Verak! On està Nilay? És igual, no deu anar molt lluny. Com va tot per ací? Heu resolt ja l'assumpte del gegant?

1.-Sí, ho tenim tot resolt però no pensem dir-te res.

2.-Sí, hem descobert que no hi ha cap gegant, i que tot era un invent dels vellets de la plaça del poble.

3.-No, no ho tenim res clar, i voldríem que ens ajudares.

4.-No, però hem descobert moltes coses, i volem parlar amb tu (en eixe cas, de què voleu parlar amb ell?).

Espere la vostra resposta!

Maurel·lau reflexiona uns moments sobre el que heu dit i acaba la seua taça abans de continuar parlant. Sembla més seriós que abans, i als seus ulls podeu veure com mesura cada paraula abans de pronunciar-la.

- Verak, tens raó quan dius que la criatura del bosc és inofensiva. És amistosa, això no heu de dubtar-ho, però potser encara no s'atreveix a comunicar-se amb la gent del poble, o amb vosaltres. Quan se senta més segura, estic convençut que us ho farà saber. Quant a tu, Massi, fas bé assenyalant Heiro com una de les claus que pot aclarir aquest misteri: el venedor ambulant és rebutjat perquè és diferent. La gent d'Otsav no el coneix i no sembla disposada a donar-li una oportunitat. Vosaltres, en canvi, heu parlat amb ell sense prejudicis, i crec que ell us estarà molt agraït. Ara, ho sent, però he de demanar-vos que marxeu. Tinc uns assumptes a resoldre, i estaré molt ocupat durant uns dies. Gràcies per la vostra visita. Ens tornarem a veure.

Tan amable, ferm i convincent com sempre, Maurel·lau us acompanya al riu i torna a la seua cova.

Ara teniu les següents opcions:

1.-Tornar al poble i continuar investigant alguna de les pistes que teniu. En eixe cas, què voleu fer?

2.-Tornar al poble i aguardar uns dies fins que torne Heiro, per tal de parlar amb ell.

3.-Quedar-vos al bosc i espiar els moviments de Maurel·lau.

4.-Renunciar a tot i tornar a casa.

Quina escolliu?

Acompanyeu Maurel·lau uns metres per l'interior del bosc, allunyant-vos del riu. Travesseu el que sembla un jardí o un hort que es confon amb la vegetació natural. El terreny va fent-se més escarpat fins que, de sobte, Maurel·lau es fica darrere d'uns arbustes: "Benvinguts a ma casa!", diu. Aneu darrere d'ell i entreu en una cova senzilla però còmodament moblada: hi veieu una taula amb unes cadires, alguns armaris plens de pots de conserves i, al fons, un llit.

Maurel·lau prepara té i us servix unes galetes: pel que veieu, sembla que és autosuficient. El seu hort produix tot tipus de fruïtes i verdures (a més de plantes per a les infusions), i elx peixos del riu completen la seua dieta. Maurel·lau és un gran conversador, intel·ligent i molt persuasiu: parleu durant hores, però el vostre amfitrió no us deixa parlar de l'assumpte que us ha portat a Otsav. Preferix, en canvi, preguntar-vos coses del vostre lloc d'origen. Sembla saber en tot moment quina és la pregunta més adequada.

Finalment, quan ja sembla satisfet amb tot el que sap de vosaltres, us fa la pregunta que estàveu esperant: "Com va la vostra investigació sobre el gegant? Quina informació teniu? De quines pistes disposeu per a resoldre l'assumpte?".

Ara espere les vostres teories sobre el gegant d'Otsav. Sorpreneu-me!

- Volem parlar del gegant.

- Ah, vosaltres també? Fa unes setmanes van venir els del poble. No existix cap perill, feu-me cas - diu Maurel·lau baixant de la roca - . El dia que hi haja cap criatura perillosa al bosc, seré el primer en assabentar-me. Us diré el mateix que vaig dir als habitants d'Otsav: intenteu comunicar-vos amb la criatura... Canviant de tema, voleu prendre un té amb mi? Visc ací al costat, i podrem parlar de moltes coses. Segur que teniu històries interessantíssimes que contar - continua Maurel·lau, somrient amb la seua dentadura perfecta i els seus enormes ulls blaus.

1.-Serà un plaer acceptar la teua invitació.

2.-Preferim parlar al bosc, a què et dediques?

3.-Preferim parlar al bosc, què pots dir-nos de la gent d'Otsav?

4.-Preferim parlar al bosc, què saps d'Heiro?

5.-No, gràcies, hem de tornar al poble.

6.-Rendix-te si no vols passar-ho mal, gegant horrible!

Quina opció escolliu?

Seguiu el riu durant hores. El matí ha anat avançant, i fa una calor considerable. El corrent d'aigua gira sobre sí mateix una i altra volta, de manera que sembla que no avanceu massa. Quan esteu a punt d'abandonar, veieu algú sentat en una gran pedra vora el riu.

Us apropeu i descobriu que es tracta d'un pescador: un home alt i fort, de pell negra i cabells arrissats, que somriu mentre subjecta la seua canya. En veure-vos, us saluda i fa un gest convidant-vos a anar amb ell.

- Hola! - crida des de dalt de la roca - Sóc Maurel·lau. En què puc ajudar-vos, forasters?

1.-Tenim fam, calor i sed, dona'ns de menjar i beure.

2.-A què et dediques?

3.-Volem parlar del gegant.

4.-Què pots dir-nos de la gent d'Otsav?

5.-Què pots dir-nos d'Heiro?

6.-Rendix-te si no vols passar-ho mal, gegant horrible!

Quina opció escolliu?

Seguint la direcció que portaven les pejades del gegant, arribeu al primer dels ponts que vau creuar quan vau arribar a Otsav el dia anterior (us en recordeu?). Ahí tornen a aparèixer les marques: s'allunyen del camí principal i creuen el riu a unes desenes de metres del pont, com si el gegant no volguera utilitzar-lo. A l'altre costat del corrent d'aigua, novament les pejades es perden en el bosc.

Ara teniu les següents opcions:

1.-Seguir la direcció que suggerixen les marques, encara en paral·lel al riu cap a l'interior del bosc.

2.-Tornar per on heu vingut, cap a les primeres pejades més properes al poble.

3.-Tornar per on heu vingut i anar al poble a parlar amb els seus habitants.

4.-Amagar-vos i esperar que passe el gegant.

5.-Explorar els voltants de la zona del segon pont.

Quina escolliu?

L'endemà us desperteu després d'una bona nit de descans. Seguiu les indicacions i, desfent una mica el camí que vau fer el dia anterior, arribeu on estan les pejades del gegant: no massa lluny d'Otsav, al costat del riu, on acaben els camps i comença el bosc.

Ahí estan les pejades: d'un tamany considerable, major fins i tot que el dels peus de Verak. N'hi ha moltes, en les dues direccions: cap al poble i cap als arbres. Comencen a l'extrem del bosc, des d'on es poden veure les cases, i continuen unes desenes de metres fins que es perden entre la malesa, sempre en paral·lel al riu.

Bé, ara teniu diverses opcions.

1.-Podeu seguir la direcció que porten les pejades al costat del riu, per veure si trobeu alguna cosa.

2.-Podeu amagar-vos entre els arbres i aguardar a veure si apareix el gegant. Açò pot ser qüestió de moltes, moltes hores (fa unes setmanes que el gegant no dóna senyals de vida).

3.-Podeu explorar els voltants de la zona on estan les pejades, per veure si trobeu alguna cosa interessant.

4.-Podeu tornar al poble i preguntar alguna cosa als seus habitants. En eixe cas, què voleu saber?

Espere la vostra resposta.

- Quines mesures heu pres contra el gegant?

- Oh, ara anem amb molt més de compte - diu el vell 1 - . No deixem que els xiquets isquen de casa de nit, vigilem el ramat, iluminem el poble tant com podem, ... eixes coses.

- I també vam anar a parlar amb Maurel·lau - afegix el vell 2 - , però no ens va fer massa cas.

- Qui és Maurel·lau? - pregunteu.

- Maurel·lau també és estrany. Viu al bosc, no lluny del riu, i només ve ací de tant en tant. Vam anar a veure'l perquè pensem que és una espècie de mag, i potser ens ajudaria - explica el vell 3.

- Però es va riure de nosaltres! - exclama el vell 4 - Va dir que no havíem de tenir por del gegant, que més ens valdria parlar amb ell. Quina bestiesa! - conclou, indignat.

- Maurel·lau no vol problemes - es queixa amargament el vell 1 - , només vol cuidar el seu jardí i passejar pel bosc. Sembla que no l'interessa el que puga passar-nos. Hom diria que és pren l'amenaça com una broma. No és de massa ajuda, aquest mag...

Els vells 1, 3 i 4 us destigen una bona nit i se'n van a casa. Vosaltres dormireu a l'estable del vell 2, lluny de les seues filles i nétes. Demà de matí anireu al lloc on van veure el gegant, per tal d'investigar una mica. Sempre i quan no decidiu fer altra cosa, clar. Si no contesteu abans, dissabte continuaré l'aventura.