Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

Rolaire

Partides de rol en valencià
Sóc Elmestre, algú que no ha pogut jugar al rol tant com li hauria agradat, i que ha obert aquest espai per tal de fer-hi alguna cosa.

Si vols escriure'm

Arxiu: Gener 2008

L'incendi d'Otsav

elmestre 14/01/2008 @ 13:28

El foc començà unes dues hores abans de l'amanèixer. Un dels estables va començar a cremar-se i les cabres fugiren, despertant la població amb el so dels seus esquellots. Les dones i els xiquets abandonaren les cases i anaren a refugiar-se al pont. No s'atrevien a anar massa lluny per si apareixia el gegant. Els homes es dirigiren al pou, esperant trobar els poals necessaris per combatre el foc, però no hi eren.

L'incendi continuava estenent-se sense que ningú poguera fer res. De sobte, un dels xiquets cridà assenyalant el riu: hi havia algú creuant-lo. "El gegant, el gegant!" advertiren, i alguns homes intentaren atacar-lo. El monstre, de més de dos metres d'alçada, anava tirant d'una carreta... una carreta plena de poals. Sorpresos, els habitants d'Otsav es quedaren paralitzats, sense saber què fer. El gegant plenà dos poals i anà corrent cap al foc.

Després d'uns moments de confusió, els homes començaren a ajudar el gegant. Organitzaren una cadena humana des del riu a les cases en perill, i després de tres hores d'esforç venceren les flames. Donaren les gràcies al gegant, que marxà en direcció al bosc sense dir una paraula. Dos dies després, un grup de tremolosos camperols seguiren eixa mateixa direcció, amb la missió de convidar el gegant a un sopar de benvinguda.

Ningú va trobar mai els cossos dels tres aventurers forasters.

Se sap la veritat

elmestre 09/01/2008 @ 10:55

- Voleu la meua ajuda, eh? En eixe cas acompanyeu-me.

Entreu amb Heiro a la carreta. A l'interior no hi ha massa espai i fa calor, però no veieu ni rastre de tots els aparells mecànics que haurien de fer-la funcionar. Les parets són plenes d'estanteries amb pots de conserves. Heiro fa que us senteu en unes cadiretes, i agafa una caixeta metàlica. L'obri i us dóna a cadascú una galeta. En menjar-la, s'encen un llum als vostres caps: "Jo he menjat abans una galeta com aquesta...".

- Així és - interromp Heiro els vostres pensaments - . Les galetes són com les que vau menjar a la cova de Maurel·lau. No, no feu eixa cara, tot té una explicació. Sóc Heiro, el venedor ambulant, però també sóc Maurel·lau, l'habitant del bosc, i sí, també sóc el gegant. El meu vertader nom és Meirol·lau, i pertany a la raça irda, la dels gegants canviaformes. Vaig abandonar el meu poble per conèixer com viuen els humans, i em vaig instalar al bosc. He pres les formes d'Heiro i de Maurel·lau per tal de contactar amb els habitants d'Otsav, que no m'acceptarien en la meua forma natural, i he utilitzat els meus poders (entre els que hi ha el de llegir les ments) per sobreviure. Malauradament, donant un passeig en la meua forma de gegant algú em va veure, i he passat por. Vaig estar a punt d'abandonar Otsav i anar a algun altre lloc, però en assabentar-me de la vostra vinguda vaig decidir quedar-me. Necessite la vostra ajuda.

- La nostra ajuda?

- Així és. Estic cansat d'amagar-me. Vull que els habitants del poble m'accepten tal com sóc, i només vosaltres podeu ajudar-me, perquè ja coneixeu la meua vertadera naturalesa. L'objectiu és que tots sàpiguen què sóc i, amb el temps, puguen apreciar-me com un membre més de la seua societat. Com ho faríeu, això?

Espere les vostres suggerències al pobre Meirol·lau!

Una setmana després...

elmestre 05/01/2008 @ 11:23

Torneu a Otsav i deixeu córrer els dies esperant que Heiro torne, puntual com cada divendres. Durant eixos dies no feu gran cosa: passejar a la vora del riu, gaudir d'una dieta basada en la verdura, i (imagine) donar-li moltes voltes a l'assumpte del gegant.

Us han advertit que Heiro sol arribar a mig matí, de manera que esteu al pont, veient l'aigua córrer, quan arriba el venedor ambulant tirant de la seua estranya carreta. Somriu en reconèixer-vos, i apaga el motor abans d'anar a saludar-vos.

- Vaja! Si són Massi i Verak! On està Nilay? És igual, no deu anar molt lluny. Com va tot per ací? Heu resolt ja l'assumpte del gegant?

1.-Sí, ho tenim tot resolt però no pensem dir-te res.

2.-Sí, hem descobert que no hi ha cap gegant, i que tot era un invent dels vellets de la plaça del poble.

3.-No, no ho tenim res clar, i voldríem que ens ajudares.

4.-No, però hem descobert moltes coses, i volem parlar amb tu (en eixe cas, de què voleu parlar amb ell?).

Espere la vostra resposta!